IMPORTÀNCIA D’ENTRENAR LA TÀCTICA AL WATERPOLO

El waterpolo és un esport que històricament ha estat vinculat amb la natació. Els entrenaments habitualment segueixen una estructura en la que primer es treballa el físic en sec, a continuació es realitzen sèries de natació i finalment la pilota. Les tasques amb pilota solen estar encarades a la millora de les habilitats tècniques, bàsicament la passada sense oposició i la potència de llançament. La tàctica individual es treballa indirectament en els llançaments, ja que hi ha la oposició del porter.

Els esports col·lectius són característics per les situacions que es produeixen de col·laboració-oposició. La tàctica col·lectiva és fonamental en aquests esports, tant la presa de decisions dels jugadors, com els patrons de jocs establerts per defensar o atacar. La dinàmica del joc comporta que els jugadors es trobin constantment amb situacions que hauran de resoldre a través de la tàctica.

Com hem vist anteriorment, els entrenaments proposats per la majoria d’entrenadors no busquen crear situacions per a què els jugadors les hagin de resoldre. Sino que tots els exercicis van encaminats a la millora de la condició física (general), i a la millora de la tècnica. El treball tàctic col·lectiu amb sort el trobem en algunes de les sessions en les que es treballen les jugades de superioritat i quan es fan partits, tot i que no és l’objectiu de la tasca. Els entrenadors planifiquen jugades estratègiques tancades, que expliquen als jugadors i que aquests les hauran de realitzar de forma correcta en aquests entrenaments i en la competició.

“Los mecanismos a desarrollar son simples: la superioridad de un equipo se ve cuando logra llevar a cabo sus esquemas de manera eficaç, con coordinación, rapidez y potencia.” Pierluigi Gardini – Bonaventuro Canino (1996:41).

Considero que un entrenament en el que es treballessin situacions de 1x1, 2x2, 2x1..., amb situacions de possessió de pilota, “rondos”..., donaria un bagatge tàctic als jugadors, que els permetrien executar les jugades estratègiques adaptades a les diferents situacions que es puguin donar. Així com decidir correctament quina jugada s’ha de realitzar, en quin moment, aplicar una variant...

“... los recursos tácticos individuales implicaran la aplicación de las técnicas aprendidas, efectuadas con oposición real y que se dirigirán organizadamente a las labores o sistemas de juego del equipo…” Mario Lloret (1998:146)

Els jugadors serien els veritables protagonistes del joc i tindrien un gran avantatge respecte els equips entrenats de la forma tradicional. Ja que serien menys previsibles, i tindrien més recursos per competir amb els diferents equips rivals. A més podrien adaptar el joc a les necessitats de cada moment del partit.

Actualment, els entrenadors exigeixen que els jugadors tinguin tots aquests conceptes tàctics i els apliquin als partits, però que en canvi no s’han treballat a l’entrenament.

Pablo Garcia.