Manel Estiarte, anàlisi crític

ARTICLE DE TÀCTICA ANÀLISI CRÍTIC
Tots sabem que el waterpolo no és un dels esport punters al nostre país com són el futbol i el bàsquet en no tanta mesura. No obstant això, als últims anys ens ha portat molts éxits a nivell nacional i europeu.
El petit article que exposaré a continuació es fonamenta amb una opinió crítica sobre un dels jugadors d’aquest esport que encara podem considerar minoritari.
Estem parlant de Manel Estiarte, tot un referent que no destacava precisament per la seva alçada i constitució sinó per la seva tècnica, la seva visió de joc i la seva rapidesa en la presa de decisions.
Com hem vist als apunts, la presa de decisions és una característica tàctica fonamental. En aquest esport pot ser la clau de l’èxit esportiu.
Aquest aspecte es comença a treballar molt aviat. En el llibre bases metodologicas para el aprendizaje de las actividades de las actividades acuaticas educativas, l’autor Joan Antoni Moreno (1998:41) fa referència al treball d’aquesta qualitat des d’un àmbit educatiu. També explica les diferents destresses que pot arribar un nen al principi del seu procés d’ensenyança aprenentatge.
S’ha de tenir en compte el nivell en que està adreçat aquest llibre (nens de 6 a 12 anys) per poder entendre l’evolució que ha fet aquest esportista tant reconegut a nivell espanyol.
Per parlar de tàctica hem de citar també Mario Lloret i Riera (1998), especialista en medicina aplicada a l’esport i professor de Waterpolo entre d’altres, que en una de les seves obres , fa referència a l’anàlisi tècnic, tàctic i estratègic de molts partits dels quals Estiarte n’ha format part.